ASPECTES JURÍDICS
DE LA PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
Apunts sobre la nova Ley del Ruido (Ley 37/2003, BOE 18/11/2003)
Lluís
Gallardo
Advocat i President de Juristas Contra el Ruido
INTRODUCCIÓ
L'objecte d'aquesta conferència-col·loqui, al moment en el que
es va preveure, era la d'exposar els aspectes jurídics més rellevants
de la protecció contra la contaminació acústica, si bé,
en tot cas, enfocats des de la vessant pràctica del nostre exercici professional
de defensa jurídica dels drets i interessos dels particulars afectats.
Malgrat que es tenia present l'aprovació definitiva per les Corts Generals
i publicació de la que havia de ser la Ley del Ruido, aquesta s'ha avançat
en els aconteixements i es va publicar el passat dimarts 18 de novembre al Boletín
Oficial del Estado sota el número 37/2003. Per això, i dins dels
aspectes legals de la protecció contra la contaminació acústica,
es fa un breu esment, a mena d'introducció crítica, sobre aquesta
nova llei i, alhora, s'aprofita l'avinentesa per a fer una exposició
de quins són els instruments legals que tenim al nostre abast els professionals
del Dret per a lluitar contra un dels factors que actualment a la nostra societat
i de manera principal minven la qualitat de vida de la ciutadania.
LA LEY 37/2003,
DEL RUIDO
Una de les primeres notes que ressalten a simple vista i atesa la denominació
d'aquesta llei és el seu títol. No emprea preposicions com "contra"
o "sobre" (com, per exemple, les lleis catalana i valenciana de protecció
contra la contaminació acústica), sinó "de",
fent al·lusió a que del que tracta la Ley 37/2003 és el
soroll i no tant la protecció de la ciutadania enfront del mateix. En
efecte, la llei estatal del soroll, malgrat que en la seva exposició
de motius explica que s'ha optat per aquest títol per raó de la
seva senzillesa, obvia tot instrument de protecció eficaç (v.
gr. la definició i establiment de límits màxims sonors,
qüestió que relega per la posterior regulació reglamentària,
cas que n'hi hagi) de la ciutadania enfront de les causes i els efectes dels
sorolls.
Pel que fa a les qüestions tècniques-legals de detall de la seva
regulació, es poden veure i descarregar des del web de Juristas Contra
el Ruido les al·legacions que tant aquest col·lectiu com d'altres
entitats vàrem proposar al redactat proposat pel Ministerio de Medio
Ambiente com a avantprojecte de Llei. Aquest avantprojecte, el seu redactat,
s'ha aprovat i publicat, i properament entrarà en vigor, sense modificar-ne
ni una coma.
La Ley suposa, per una altra part, la transposició a l'àmbit intern
espanyol de la Directiva 2002/49/CE del Parlamento Eurpeo y del Consejo de 25
de junio de 2002, sobre evaluación y gestión del ruido ambiental,
és a dir, del soroll que podem percebre a l'atmosfera de la via pública.
I en coherència amb aquesta finalitat deixa fora, per tant, el soroll
"domèstic", és a dir, el provocat per incivisme de veïns
colindants en tant que el seu comportament romangui dins dels «límites
tolerables» (art. 2.2.b) d'acord amb les ordenances municipals; així
mateix, també resten fora de l'àmbit d'aquesta Ley les activitats
militars, ja que segons el text legal s'han de regir per la seva legislació
específica (a aquests efectes resulta interessant la lectura de la sentència
del Tribunal Suprem, Sala 3a, de 9 d'abril de 2003, que desestima el recurs
d'una associació de veïns de Palma que havien interessat del Ministerio
de Defensa el cessament de les pràctiques de tir que es percebien des
dels domicilis dels afectats i, precisament, es desestima, perquè no
hi ha legislació protectora en aquest àmbit; i l'activitat laboral).
La Ley del Ruido delimita les parts del territori segons àrees acústiques
que s'identifiquen amb els usos del sòl a delimitar acústicament,
i a fi i efecte d'establir, per via reglamentària, els límits
màxims sonors admissibles, segons les necessitats d'aitals usos. Per
aquesta tasca, resultarà fonamental l'elaboració dels anomenats
mapes de soroll (la plasmació escrita de la realitat ambiental acústica).
Segons el grau d'impacte registrat, s'hauran d'adoptar mesures correctores,
apart de les preventives (a l'hora d'atorgar llicències per a activitats
incisives del medi ambient, per exemple, i pels sorolls que es preveu que desenvolupi
dita activitat). En aquest sentit, es preveu la delimitació i declaració
de les Zonas de Protección Acústica Especial y de les Zonas de
Situación Acústica Especial. Els esmentats mapes de sorolls, juntament
amb els plans d'acció, hauran d'estar aprovats en determinat temps comprès
entre juny del 2007 i juliol de 2013. Temps suficient, cal dir, com perquè
es desenvolupin les infraestructures viaries quin grau d'impacte acústic
es tracta de mesurar.
Cal destacar, quant a règim sancionador, que les infraccions molt greus
poden causar confusió, fonamentalment per la tipificació que fa
l'art. 28.2.b) de la Ley, amb la comissió del delicte contra el medi
ambient i per causa de sorolls, així com que s'ha procurat no causar
conflicte o distorsió amb les prèvies regulacions autonòmiques
sobre la matèria i pel que fa la tipologia de les sancions aplicables
i a les quanties màximes que es poden arribar a imposar.
PROTECCIÓ
CIVIL
Amb caràcter general, s'ha de fer esment de l'art. 7è, 590 i 1908
del Codi civil espanyol. A Catalunya queda desplaçada o complementada
aquesta regulació per l'art. 3r de la Llei 13/1990, de l'acció
negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge.
En substància, el precepte citat de la llei catalana restringeix els
medis de lluita en contra de focus sorollosos, ja que no es pot demanar -via
civil- la clausura d'activitats que comptin amb els corresponents permisos i
llicències administratives, sinó únicament l'adopció
de mesures correctores o, en el seu defecte, la corresponent indemnització,
apart que la llei reserva les accions civils als "propietaris" (entenem
que també es pot fer extensible als titulars de drets reals que es puguin
veure afectats per les immissions) i que sempre la mesura reparadora passa per
una indemnització.
Dins d'altres aspectes d'aquest tipus de protecció, es pot fer esment
dels arts. 27.2.e) de la Llei d'Arrendaments Urbans (que compta ja amb la 1a
sentència a Espanya que l'aplica: JPI 46 de Barcelona, de novembre de
2001) i l'art. 7.2 Llei de Propietat Horitzontal, de pertinent aplicació
sempre que el focus sorollós tingui el seu origen en la mateixa finca
que la de la comunitat que acciona.
PROTECCIÓ
PENAL
S'ha de destacar aquí la sentència del cas Chapó, dictada
per la Sala 2a del Tribunal Suprem, i de data 24 de febrer de 2003, per la qual
es confirma, en essència, la prèvia de l'Audiència Provincial
de Palència de novembre de 2000. Aquestes resolucions de l'ordre jurisdiccional
penal suposen una fita en la lluita contra el soroll i pel que comporten de
benefici en aquest sentit i de protecció contra la contaminació
acústica.
La sentència de 24 de febrer de 2003, de la Sala Segona del Tribunal
Suprem confirma i també revoca en part la prèvia sentència
que a l'any 2000 va dictar l'Audiència de Palència, com s'ha dit,
i per la qual es va condemnar al responsable d'una sala de festes a més
de dos anys de presó (si bé es va sol·licitar l'indult
parcial), i a abonar una multa i unes substancioses indemnitzacions als damnificats
i querellants particulars per haver comès un delicte contra el medi ambient.
El més rellevant de la sentència ve donat la confirmació
del canvi o gir de doctrina jurisprudència en allò que fa referència
a la tipologia de comissió del delicte contra el medi ambient: passa
de ser un delicte de perill concret a un altre de tipus abstracte-hipotètic,
no sense matisos, però que en el cas dels sorolls resulta més
coherent, ja que a curt termini els greus efectes de la contaminació
acústica sobre la salut humana no es deixen sentir (no hi ha una intoxicació
per gasos o fums despresos per la indústria veïna, però sí
que amb els sorolls continus durant un cert temps es pot començar a desenvolupar
certes patologies psíquiques i/o físiques no menys importants
com, per exemple, trencar el quadre de son).
També cal posar èmfasi en que la sentència fa una correcta
interpretació del principi non bis in idem i que podem resumir aquí,
ateses sobretot les darreres sentències que al respecte s'han pronunciat
pel Tribunal Constitucional (STC 2/2003, de 16 de gener) en que no s'ha de confondre
la sanció administrativa amb la penal i menys quan els subjectes passius
d'ambdues resulten diferents (en l'administrativa la persona jurídica
titular del negoci molest, i en la penal la persona física que ha de
respondre personalment dels danys ocasionats).
Aquesta sentència ha estat comentada recentment a Món Jurídic
de novembre 2003 Jurisprudència penal, respecte del qual recomanem la
seva lectura, a més dels comentaris que també pengen del web de
Juristas Contra el Ruido.
PROTECCIÓ
ADMINISTRATIVA
La vessant administrativa de la protecció mediambiental i enfront dels
focus sorollosos té una importància cabdal dins el nostre sistema,
fonamentalment pel que respecta a la intervenció i disciplina d'activitats.
El canvi de sistema operat per la Llei 3/1998, d'Intervenció Integral
de l'Administració Ambiental, i el "desplaçament" (Disp.
Ad. Sisena) que implica a Catalunya del conegut RAMINP (Decret 2414/1964, Reglamento
de Actividades Molestas, Insalubres, Nocivas y Peligrosas) i el seu sistema
d'intervenció i disciplina d'activitats, ha provocat que aquesta darrera
vessant, de disciplina, resti confusa amb la d'intervenció, si més
no pel que fa al deure de comprovar immediatament després de la posada
en servei d'activitats sotmeses al règim de comunicació (Annex
III Llei 3/1998, i Decret 136/1999), sobretot en casos de bars, restaurants,
etc.
S'ha de ressaltar que la confiança legítima que com a principi
del funcionament de les Administracions Públiques s'estableix a l'art.
3r de la Ley 30/1992, RJPAC, és un dels fonaments per a demanar la pràctica
de totes aquelles proves i mesuraments que siguin escaients per a determinar
l'origen i el grau d'impacte acústic que desenvolupen les activitats
prèviament intervingudes per l'Administració, encara i que el
seu règim d'intervenció-legalització hagi estat del més
flexible i mínim possible.
PROTECCIÓ
CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
El més destacable d'aquesta vessant de protecció dels drets subjectius
i enfront dels sorolls, ho suposen els recursos contenciosos administratius
envers la inactivitat administrativa lesiva de drets fonamentals de la persona
(integritat física i moral, intimitat personal i familiar, i inviolabilitat
domiciliària) i, precisament, per no controlar degudament (falta de resposta
administrativa a instàncies de queixes, peticions de mesuraments, inspeccions
tècniques o polivalents a locals molestos, etc) les emissions sonores
d'activitats que, ajustant-se o no a la normativa en vigor i de pertinent aplicació,
provoquin sorolls molestos.
En aquests casos, i dels quals es compta amb el 1r precedent a Catalunya en
virtut de la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ
de 18 de juliol de 2002, dictada en apel·lació de la precedent,
confirmant-la, del Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 1
de Girona, la inacció administrativa de les competències municipals
ocasionen, de manera efectiva, a mena de col·laboració eficaç
i directa, la lesió dels drets fonamentals de la persona, segons s'ha
indicat.
Apart d'aquest via preferent i sumària, també se'n pot fer ús,
lògicament, del recurs ordinari (per reclamació de responsabilitat
patrimonial, impugnació de llicències -d'activitat i de funcionament-,
d'omissió de béns expropiats, etc.), si bé, i donada la
seva dinàmica processal, en aquest cas es fa molt recomanable la petició
de mesures cautelars, incloses les de tipus positiu.
PROTECCIÓ
LABORAL
Dins d'aquest àmbit de protecció s'ha de tenir present el Real
Decreto 1316/1989 sobre protección de los trabajadores frente a los riesgos
derivados de la exposición al ruido durante el trabajo i la Directiva
2003/10/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 6 de febrero de 2003, sobre
las disposiciones mínimas de seguridad y de salud relativas a la exposición
de los trabajadores a los riesgos derivados de los agentes físicos (ruido).
Cal destacar que les mesures de protecció es poden exigir tant de l'empresari
(amb possible acció davant l'ordre social) com, pel que respecta al seu
control, a la Inspecció de Treball, el que pot desenvolupar conseqüències
jurídiques de tipus administratiu, com el que va donar lloc a la sentència
del TSJ de Catalunya, Sala Contenciosa Administrativa, de data 6 de setembre
de 2002, que resol el recurs contenciós administratiu interposat per
una empresa sancionada per no haver adoptat mesures de prevenció i correcció
de la contaminació acústica que pateixen els seus treballadors.
Apart d'aquesta vessant, també s'ha de fer succint esment a les mesures
socials de prestació (no tant protecció) de subsidis laborals
pel fet de patir hipoacúsies bilaterals (sordesa) en diferent grau i
que qualifiquen la invalidesa com a total o com a absoluta. En aquests casos,
la protecció del treballador resulta palesa, i segons la jurisprudència
que ha recaigut sobre la matèria, si bé ens hem de plantejar quina
mesura de protecció legal comptem en els casos en que els treballadors
són funcionaris que pel seu règim específic de submissió
a una determinada Administració pública no gaudeixen de l'esmentada
protecció laboral (p. ex. el cas de funcionaris amb funcions policials/militars;
exemple de la consulta de la Guàrdia Civil del Mar).