TRIBUNAL SUPERIOR
DE JUSTICIA DE CATALUNYA
SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO
SECCIÓN SEGUNDA. BARCELONA
Recurs d'apel·lació
contra sentencies nº 136/2009
Parts: AJUNTAMENT DE PARETS DEL VALLES
C/ ANA
SENTENCIA Nº 64
Il·lmos. Magistrats:
Sr. Emilio Berlanga Ribelles
Sra. Núria cleries Nerin
Sra. Ma. Mercedes Delgado López
Barcelona, a 3 de febrer de 2010.
La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya s'ha constituït per resoldre aquets recurs i ha pronunciat, en nom de SM el Rei, la Sentencia següent en el rotlle d'apel·lació núm. 136/2009, interposat pel AJUNTAMENT DE PARETS DEL VALLES, representat pel procurador SAEZ BULL i assistit de lletrat, contra la ANA M representat pel procurador VICTOR DE DANIEL I CARRASCO-GARAY, i defensat pel lletrat, amb la intervenció del Ministeri Fiscal.
Hi ha actuat com a ponent la Il·lma. magistrada Il·lma. Sra. Núria Clèries Nerín, qui expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER.
El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona va dictar
en el recurs contenciós administratiu núm. 397/2008, la Sentència
núm.121, de data 2-3-09, la decisió de la qual té el tenor
literal següent: "PRIMERO. Que debo estimar y estimo el recurso contencioso
administrativo para la protección de los derechos fundamentales por vulnerar
la inactividad del Ayuntamiento de Parets del Vallès los derechos fundamentales
de los artículos 15 y 18 de la Constitución.
SEGUNDO. Ordenar al ayuntamiento de Parets del Vallès la adopción
de cuantas medidas sean necesarias para el cese de la vulneración de
los derechos fundamentales, sin perjuicio de las que pueda instar la recurrente
en fase de ejecución de sentencia.
TERCERO. Reconocer el derecho de la recurrente a ser indemnizada por los daños
y perjuicios morales a determinar en ejecución de sentencia."
SEGON. Contra la sentencia esmentada es va interposar un recus d'apel·lació, que va ser admès pel Jutjat d'instància, que va trametre les actuacions a aquest Tribunal, prèvia citació a termini de les parts. La part apel·lant és AJUNTAMENT DE PARETS DEL VALLES i la part apel·lada, ANA, amb la intervenció del Ministeri Fiscal.
TERCER. Tramitada la apel·lació, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que van tenir lloc el dia 13 de gener de 2010.
QUART. En la substanciació d'aquets procediment s'han observat i complert les prescripcions legals.
FUNDAMENTOS DE DERCHO
PRIMER.- L'Ajuntament de Parets del Vallès recorre en apel·lació contra la sentencia de 2 de març de 2009 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona, dictada en el recurs núm. 397/2008, especial per a la protecció jurisdiccional dels drets fonamentals i llibertats publiques de la persona.
La sentencia apel·lada va estimar el recurs contenciós administratiu interposat contra la inactivitat del l'Ajuntament de Parets del Vallés, fonamenta en síntesi que la Corporació no ha realitzat l'activitat administrativa a què estava obligada per fer cessar el nivell de soroll provocat pel local de restauració "pizzeria JiT", ubicat en els baixos de l'edifici on té fitxat la recurrent el seu domicili, el qual impedia un desenvolupament normal de la vida de la recurrent amb vulneració del dret a la integritat física i moral, el dret a la intimitat personal i familiar i el dret a la inviolabilitat del domicili, reconeguts en els articles 15, 18.1 i 18.2 de la Constitució. La Sentencia conclou: "Primero: Que debo estimar y estimo el recurso contencioso administrativo para la protección de los derechos fundamentales por vulnerar la inactividad del Ayuntamiento de Parets del Vallès los derechos fundamentales de los artículos 15 y 18 de la Constitución. Segundo: Ordenar al Ayuntamiento de Parets del Vallès la adopción de cuantas medidas sean necesarias para el cese de la vulneración de los derechos fundamentales, sin perjuicio de las que pueda instar la recurrente en fase de ejecución de sentencia. Tercero: Reconocer el derecho de la recurrente a se indemnizada por los daños y perjuicios morales a determinar en ejecución de sentencia."
SEGON.- L'Ajuntament de Parets del Vallès impugna la Sentència perquè considera que aquesta fa una imputació errònia de la lesió del drets fonamentals del recurrent a una possible inactivitat material de l'Ajuntament de Parets del Vallès, perquè en la Jurisprudència portada a col·lació en aquestes actuacions ens consta que en els supòsits enjudiciats la inactivitat era manifesta i que va durar un llarg període de temps davant de reiterades queixes i/o denuncies i, per últim, perquè es fa una errònia valoració de la prova en relació en la determinació del període i intensitat del soroll produït per l'activitat.
Tant la part apel·lada com el Ministeri Fiscal s'oposen al recurs i demanen la confirmació de la Sentència Apel·lada.
TERCER.- El el recurs d'apel·lació la recurrent entén que no es cert que l'Ajuntament hagi estat inactiu durant un llarg període de temps, atès que la primera denúncia es va realitzar el 20.09.2007 i el recurs es va interposar l'1.08.2008, raó per la qual no es pot afirmar que hagi romàs inactiu durant un llarg període de temps. Entre la primera denúncia i l'escrit d'interposició no ha transcorregut ni un any.
Durant aquets temps s'han produït les següents actuacions: 12.10.2007, medició de soroll efectuada per la Policia local; 23.11.2007, informe de l'enginyer municipal. En data 11.01.2008, l'Ajuntament va requerir al titular de l'activitat de la "Pizzeria JiT" per tal que netegés i garantís la estanquitat de la xemeneia, així com que adoptés les mesures adients per tal que el nivell de soroll generat en horari nocturn no superés els màxims permesos. Així mateix, en data 28.07.2008 l'Ajuntament de Parets del Vallès va tornar a requerir el titular de l'activitat per tal que adoptés les mesures necessàries. L'Ajuntament exposa que, en compliment dels requeriments efectuats per l'Ajuntament, el titular de la pizzeria, el 20.05.2008 i el mes d'agost, va efectuar diferents actuacions amb l'objecte de reduir els soroll que produeix l'activitat que desenvolupa.
El fet que la segona sonometria, la realitzada el 3.07.2008, dones un resultat inferior a la medició realitzada per primera vegada, acredita que el titular de l'activitat ha portat a terme diferents actuacions per tal d'eliminar o reduir el soroll originat i amb això complir amb els mandats realitzats per l'administració.
En primer lloc, hem d'aclarir que aquets recurs tè per objecte estudiar si va haver-hi inactivitat per part de la Administració i si aquesta inactivitat va ser la causant de la vulneració dels drets fonamentals al·legats. I tot això s'ha d'emmarcar en el període que es objecte del recurs, es a dir, des que es va rebre la primera denúncia fins que es va interposar el recurs contenciós administratiu. Per tant, no es tindran en consideració totes aquelles actuacions realitzades amb posterioritat.
Considerem que la magistrada d'instància ha valorat correctament la prova. Examinades novament les actuacions i l'expedient administratiu,ens troben que el 20-09-2007 la senyora Ana M va denunciar davant l'Ajuntament el soroll que procedia del restaurant i, en concret, de l'extractor de fums. El 12.10.2007, al voltant de les 22.30 hores, la policia va mesurar el soroll amb les finestres obertes i tancades, donant un resultat d'entre 42,6 a 45,7 dBA) amb la finestra tancada i d'entre 52,3 a 54,3 amb la finestra oberta (foli 46). A la vista del resultat, l'enginyer tècnic , atès que "per fer aquet tipus de zona els nivells màxims permesos son de 35 dBA de dia i 30 dBA de nit mesurats en el local veí més afectat", conclou que "els valors mesurats superen àmpliament el màxims permesos". L'enginyer municipal proposa requerir el senyor Joan "per tal que restauri la xemeneia de manera que ex garanteixi la seva estanquitat i se'n practiqui una correcta neteja de la mateixa '[...] i una vegada instal·lada realitzar amb càrrec al titular de l'activitat de les mesures adients per part d'un laboratori homologat, que garanteixi el seu compliment, s'acordi l'execució subsidiària i s'imposi multa coertiva". En data 11.01.2008, l'alcalde dicta un Decret seguint el que es recomanava en l'informe anterior.
Un cop notificat el Decret al titular de la Pizzeria, l'Ajuntament no fa cap activitat de control, i no es fins el 20.05.2008 que el representant de la societat Pizzeria JiT comunica a l'Ajuntament que ha insonoritzat l'extractor. Però l'Ajuntament no realitza cap activitat de comprovació referent a les obres realitzades i si aquestes han reduït la immissió de soroll. Queda acreditat en l'estudi sonométric realitzat el 13.06.2008 que el nivell de dBA, si bé s'ha reduït, encara supera el llindar que estableix l'ordenança municipal. L'Ajuntament, que des que va dictar el Decret en data 11.01.2008 no ha realitzat cap activitat per tal de donar compliment al que es va acordar, es limita en data 28.07.2008 a requerir novament el titular de la pizzeria per tal "que procedeixi a adoptar les mesures necessàries per tal que el nivell sonor general en horari nocturn no superi el màxim permès (30 dBA) per l'ordenança de Convivència i de la Via Pública".
De que es fa la denúncia fins que es dicta el primer Decret transcorren quasi quatre mesos. La Corporació acorda requerir el titular de la pizzeria que efectuï una sèrie d'actuacions, però l'Ajuntament en cap cas adopta una actitud activa de vigilar l'acompliment d'allò acordat, es més, un cop es torna a denunciar i es tornen a aportar medicions sonomètriques, l'Ajuntament en comptes d'adoptar alguna mesura es limita a reproduir l'anterior Decret fent un nou requeriment.
Fer requeriments sense vigilar-ne el compliment i, en aquest cas, sense adoptar les mesures necessàries perquè així sigui no es pot conceptuar com una actuació activa. Els requeriments si no es compleixen no serveixen de res, i l'Ajuntament no ha realitzat cap actuació per fer-los complir, es més, quan queda acreditat que continua produint-se un soroll superior al permès es limita a reiterar el requeriment, sense adoptar en aquell moment alguna mesura, quan resulta que, en el primer Decret, la mateixa Administració comunicava al Sr, Ni que " un cop efectuats els treballs caldrà notificar-ho a l'Ajuntament, per tal de comprovar la correcta execució dels treballs requerits," i que "de conformitat amb l'article 189.4 de la Llei d'urbanisme l'incompliment injustificat de les ordes d'execució permet adoptar les següents mesures d'execució forçosa [...]".
Per aquestes raons, en l'actuació de l'Administració s'observa inactivitat, atès que, com reiteradament ha dit aquest Tribunal, no cal que aquesta sigui total, sinó que no sigui ni la deguda ni la suficient.
Per altra banda, i en referència al concepte que té l'Administració de "llarg temps", aquest Tribunal entén que estar suportant un soroll superior al permès durant 11 mesos es pot qualificar sobradament de "llarg temps".
Per tot això, hem de concloure que s'observa inactivitat de l'Administració.
QUART.- En segon lloc, hem d'estudiar si la inactivitat de l'Administració ha vulnerat els drets fonamentals del recurrent previstos en l'art. 18.1 i 2 de la CE. En les proves sonomètriques que consten en l'expedient s'observa que el nivell de soroll en el domicili del recurrent era superior al marcat en l'ordenança municipal (45 dBA).
L'existència prolongada de soroll, per sobre del límits legals, en el domicili d'una persona es considera vulneració del dret a la intimitat i a la inviolabilitat del domicili. En aquest sentit la STS, de 29 de maig de 2003, fent una remissió a anteriors pronunciaments del Tribunal Constitucional ha dit "el ruido puede llagar a representar un factor psicopatógeno destacado en el seno de nuestra sociedad y una fuente de permanente perturbación de la calidad de vida de los ciudadanos (como lo acreditan las directrices marcadas por la Organización Mundial de la Salud sobre el ruido ambiental... Ciertos daños ambientales, en determinados casos de especial gravedad, aún cuando no pongan en peligro la salud de las personas , pueden atentar contra su derecho al respeto de su vida privada y familiar privándola del disfrute de su domicilio (...) debe merecer la protección dispensada al derecho fundamental a la vida personal y familiar, en el ámbito domiciliario, una exposición prolongada a determinados niveles de ruido que puedan objetivamente calificarse como evitables e insoportables, en la medida que impidan o dificulten gravemente el libre desarrollo de la personalidad, siempre y cuando la lesión o menoscabo provenga de acciones y omisiones de entes públicos a los que sea imputable la lesión producida".
Per apreciar l'existència d'aquesta vulneració no cal acreditar perjudicis concrets i determinats. La pertorbació en el descans i el fet de no haver de suportar més soroll del que legalment esta permès és motiu suficient per apreciar la vulneració del dret. I encara més, quan la part apel·lada no ha sol·licitat cap indemnització per danys i perjudicis.
Com ens recorda el Tribunal Constitucional, en la Sentencia 119/2001, "En lo que ahora estrictamente interesa, dicha doctrina se recoge especialmente en las SSTEDH de 9 de diciembre de 1994, caso López Ostra contra Reino de España, y de 19 de febrero de 1998, caso Guerra y otros contra Italia. En dichas resoluciones se advierte que, en determinados casos de especial gravedad, ciertos daños ambientales aun cuando no pongan en peligro la salud de las personas, pueden atentar contra su derecho al respeto de su vida privada y familiar, privándola del disfrute de su domicilio, en los términos del art. 8.1 del Convenio de Roma (SSTEDH de 9 de diciembre de 1994, y de 19 de febrero de 1998)".
Per aquestes raons, el recurs ha d'esser desestimat, atès que apreciem que la inactivitat de l'Ajuntament ha vulnerat els drets fonamentals a la intimitat i a la inviolabilitat del domicili.
CINQUÈ.- De conformitat amb el que disposa l'art. 139 de la LRJCA, s'han d'imposar les costes processals a la part recurrent, que ha vist desestimades les seves pretensions.
Vistos els articles esmentats i la resta d'aplicació general i pertinent,
DECIDIM
1r. Desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona, en dat 2 de març de 2009, la qual es confirma en tots el seus extrems.
2n. Condemnar al pagament de les costes causades en aquesta instància a la part recurrent.